martes, 8 de septiembre de 2009

Nàufrags, en un silenci sublim i sepulcral. En un mar de dubtes massa dolç. Ànimes a qui el do de témer no sel’s ha concedit. Un joc de taula on no hi ha guanyador, i alhora el parador d’aquest es coneix des de un bon principi. On el que conta son els moviments, les jugades, evitant un final i disfrutant d’una partida sempre inacabada. Perque ara la vida, encara està pensant la seva jugada. Es el seu torn. Tanca els ulls, respira. Deixa’t portar on ella vulgui. Perque despres, ets tu qui mou les fitxes. Buscant sempre una efimera victoria...

1 comentario: