RETALES DE LA VIDA DE UNA ADOLESCENTE

Recordo alguns anònims, animes i rostres amagats sota els paraigües, caminant amb un rumb tan sols aparent. Recordo una pluja freda, un cel amb el cor trencat. Recordo aclucar els ulls per inèrcia, anhelant veure-hi millor entre aquella trista gama de grisos d’aquarel.la. Recordo, doncs, entreveure al final del carreró el perfil d'una esperança perduda temps enrere, maltractada, arrupida i avergonyida. Abandonada, camuflada entre la semi obscuritat d'aquell carreró tant perdut com ella. Recordo que el carrer era vell, que la seva corrent d'aire respirava fort i els seus claveguerams tossien. Les teulades també ploraven. Recordo uns bassals tant arrebotits que encara avui m'esquitxen els records a fracassar en l’intent d’esquivar-los...